1 1 m. [AGF] [BO] [LC] Tija principal, gruixuda i lignificada, d'un arbre o d'un arbust. El tronc d'una alzina, d'un pi. 1 2 m. [LC] Porció de la dita part de l'arbre tallada per a servir de combustible, d'element de construcció, etc. 1 3 m. [LC] Branca prima d'una planta. 2 1 m. [HIG] En l'arbre genealògic tradicional, línia principal d'una família, d'on surten les altres. 2 2 m. [LC] [ZOA] Conducte principal del qual parteixen altres de menors. El tronc d'una artèria. 2 3 [FL] tronc lingüístic Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna. 3 1 m. [LC] [ZOA] Cos d'un home, d'un animal, prescindint del cap i les extremitats. 3 2 m. [AQ] Part principal d'una columna o pedestal, compresa entre el capitell i la base. 3 3 m. [AQ] [MT] Part d'un con o d'una piràmide compresa entre la base i una secció transversal, frust. Un tronc de piràmide de bases paral·leles. 3 4 m. [AN] [JE] [LC] Part d'un castell humà que comprèn els pisos que van dels segons a l'immediatament anterior als dosos. 4 m. [AGR] [LC] [TRG] Parell de cavalls o de muls que tiren un carruatge enganxats al fusell, l'un al costat de l'altre.